dilluns, 7 de juny de 2010

L'AUTOBÚS D'ANIRÀS I NO TORNARÀS

Vicent Usó i Mezquita, 11/03/01
El diumenge 6 de maig, Joan Pla presentarà a la Fira del Llibre de Castelló “L’autobús d’aniràs i no tornaràs”, l’obra amb què va guanyar l’últim premi Vicent Silvestre de narrativa infantil.

Humor a dalt de l’autobús

Joan Pla (Artana, 1942) és un dels narradors valencians de major èxit de vendes. Títols com “Mor una vida, es trenca un amor” (1990) s’acosten als 100.000 exemplars venuts. Algunes obres seues han estat traduïdes al gallec o al castellà. Ara presenta “L’autobús d’aniràs i no tornaràs” (Bromera), una nova incursió, de la mà de l’humor i la fantasia, en la narrativa infantil.
PREGUNTA: "L'autobús..." és una narració on prima l'humor i la fantasia, són aquests els requisits imprescindibles d'una obra per als lectors més joves?
RESPOSTA: No és precisament una condició ineludible. Però tots sabem que "L’autobús d’aniràs i no tornaràs” és una novel.la per a lectors a partir de deu anys i la fantasia és un element primordial per raó de la psicologia de l’infant. És una manera de traure’l del món rutinari en què de vegades li pertoca viure. És portar-lo a una realitat fantàstica, però que l’escriptor ha de donar com a possible. Si, a més, no li manca l’humor, potser estem creant un lector de cara al futur.
P: Al text planteja temes com el racisme, la solidaritat, la pobresa...
R: Crec que són valors universals. Potser en el món una mica “ideal” en què viuen la majoria d’infants, els quals, en general, ho tenen tot (en el ric món occidental), fer-los entendre que hi ha pobres, que hi ha gent d’unes altres cultures i d’altres països que es veuen obligats a emigrar per poder menjar, és important. I tota emigració comporta la solidaritat dels països més rics. Primerament s’han sentit explotats. Si assumim la mundialització (dita globalització), ho hem de fer amb totes les conseqüències. Tot i que crec que els emigrants han d’assumir també els deures que els pertoca cap als països d’acollida. Però açò ja és un altre tema.
P: Novel·les d'amor, infantils, d'acció, com ho fa per canviar amb tanta facilitat de registre?
R: Bé. Potser siga un excés d’imaginació, per poder traslladar-me a móns i a situacions diferents. De tota manera, els escriptors sabem que una bona idea és la que pot fer una bona novel.la. Aleshores, si tens una idea sobre ciència ficció, pot eixir una bona novel.la sobre aquest gènere. Si captes els sentiments del jovent, en pots fer una altra d’amor… És imaginació i professionalització. I molta paciència.
P: Diuen els llibreters que hi ha pocs lectors de llibres en valencià en edat escolar que, quan esdevenen adults, continuen llegint en valencià, a què atribueix el fenomen? Què hi falla?
R: Crec que hi falta temps per canviar els costums. I hi havia una manca de costum terrible. Durant els anys de la Dictadura, llegir gairebé era un pecat. Estem passant d’una època d’escassos lectors (en valencià i poquíssims en castellà) a una època en què estem acostumant els joves a llegir a l’escola. És un repte gran, pels enormes mitjans audiovisuals que aparten els escolars de la lectura assídua. Però cal esperar que les noves generacions de lectors facen nous lectors. El repte és contar-los coses interessants, ben escrites i entenedores. A nivell institucional, caldria que els responsables de l’educació dels nostres joves entengueren que la lectura és sana, convenient i profitosa. Que no sempre és un perill per al poder que la gent pense per ella mateixa…
P: I no creu que el sistema editorial valencià s’està decantant perillosament cap a les lectures obligatòries?
R: És la dinàmica del mercat. Vull dir que avui una editorial és una empresa que busca beneficis. I tots sabem, pel que hem dit abans, que els lectors es troben majoritàriament entre els joves. Cal dir que les editorials que tenen una estabilitat publiquen llibres que no són rendibles, però d’altres encara no ho poden fer. Esperem que si els lectors adults augmenten, tothom puga editar llibres que no siguen solament adequats per a lectures d’escola o d’institut.
P: Diuen que la literatura en valencià no ven, però vosté té algun títol –“Mor una vida, es trenca un amor”, per exemple- que desdiu aquesta afirmació...
R: “Mor una vida...” és un llibre que, efectivament, és demandat per un públic amplíssim. Hi ha hagut lectors de més de setanta anys que diu que han plorat en llegir-lo com una joveneta de quinze. Tot i que els joves l’han fet expressament seu. D’ací que tots els anys es facen dues o tres edicions. Si compte tots els llibres que oficialment m’han passat les diferents editorials on ha estat publicat, la xifra s’acosta ja als cent mil exemplars. No ho haguera imaginat mai fa vint anys! Per tant, vol dir que els lectors els hem de crear amb obres que interessen. No sempre ho podem aconseguir, és cert.
P: I què me’n diu de les traduccions?
R: No he estat traduït tant com m’hauria agradat. Espere ser-ho en el futur. I és estrany perquè a més de “Mor una vida...”, tinc més d’una dotzena de novel.les que es vénen molt bé. I crec que és igual un jove valencià que un de castellà o francés. M’han traduït “L’ordinador màgic” al castellà, “Mor una vida...” al gallec, i Columna ha fet una coedició amb Bromera de “Mor una vida...” en la seua col.lecció juvenil. Quin és el problema? Doncs que quan has contactat amb una nova editorial el primer que et demanen és si la novel.la està “lliure” o ja està publicada en una altra llengua. Si hi està, ja no importa les vendes que en pugues fer… Diuen que no.

Cap comentari:

Publica un comentari